La flor del vent
En aquell prat de desesperació
en el que es trobaven sumits els meus sentiments,
era com si el vent s’haguera endut les sensacions de frustració.
Si vos, amor, pogueres saciar aquest sentir tan fort,
el meu dolor desapareixeria,
juntament amb la teua compassió.
A mi m’agradaria que visquérem per a sempre
i, que fórem joves eternament.
La teua bellesa és incomparable amb el meu voler.
Agafa el fruit de l’arbre de la joventut,
i així, podràs gaudir d’aquest preciós moment
que vola, com la rosa d’amor, la rosa del vent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario