Bon dia a tots, em diuen Jeremy.
Aquest serà el primer d’una creació de videodiaris en els quals recordaré tot el que he fet en el dia, comencem.
Hui, 25 de Febrer del 186 a.C. he arribat al Pol Nord. Fa molt de fred, encara que imagine que tot serà acostumar-se. Des de que he arribat no he vist a ningú, però no em preocupa, ja que en un parell de dies estaré al Hawaii. Ja tinc totes les meues coses dins de l’armari i em dispose a fer la ronda nocturna d’exploració, per ara la missió continua sense risc.
Acabe de tornar de la ronda d’exploració i crec haver avistat el que estàvem buscant, demà amb més llum aniré a explorar-ho detingudament.
---FI DEL VIDEODIARI---
Al acabar la gravació del diari, Jeremy va entrar a la seua cambra, ja que estava molt cansat després del llarg viatge que havia fet.
Bé, ara que tenim a Jeremy descansant vos contaré alguns detalls d’aquesta història per a què us situeu. Jeremy perteneix a un grup de xics voluntaris que han sigut reclutats per tal de provar la nova invenció del govern. Una màquina del temps. Però no és una màquina del temps de les que acostumem a veure, aquesta màquina és capaç de traslladar a una persona darrere en el temps, però també cap al futur.
A simple vista açò pareix normal, una màquina del temps i un xic que la està provant, però resulta que la màquina de Jeremy no era igual que la resta, la seua a banda de fer-li viatjar en el temps, li obligava a completar una sèrie de proves per tal de continuar el seu recorregut pel temps, però clar, Jeremy no en sabia res, anem a veure la seua reacció en donar-se conte del que li està passant.
En despertar-se, Jeremy pensà que ja li quedava por per aconseguir aplegar a Hawaii per tindre un temps de descans, però clar, ell no en sabia el que li venia damunt.
Va acabar de vestir-se i quan es disposava a retirar el que havia sobrat del desdejuni va rebre una telefonada. Va agafar el telèfon i va veure que el telèfon era desconegut, i sense dubtar res va despenjar.
-Qui és? Parla Jeremy.
-Sóc la màquina
-De quina màquina m’està parlant? Identifiqui’s!
-Jo sóc la màquina que et va portar fins ací, ara escolta amb atenció: jo no sóc una màquina convencional, però a poder aconseguir el teu objectiu hauràs de completar una sèrie de proves que jo et proposaré, la primera comença ara mateix. Has d’anar al llaciment que vas trobar ahir en el bosc d’estalactites i una vegada dins connectar el portal del temps que allí trobaràs, quan el connectes entra per ell i et portaré fins al teu següent destí.
A Jeremy li va parèixer molt fàcil, va agafar tot el que considerava necessari i va anar-se cap al llaciment.
Una vegada en el llaciment va descobrir de seguida la porta d’entrada i sense cap complicació va connectar el portal i va entrar dins.
Una vegada a l’altra part va notar com la terra es menejava i en un parell de segons va vore a uns cinc metres la figura d’un dinosaure, com no, va començar a córrer com si li fora la vida en ell.
Després d’uns deu minuts de carreres el dinosaure es va cansar i li va deixar tranquil. A la mitja hora de anar caminant va encontrar un altre portal igual al de abans i va pensar: ”Que pot haver-hi pitjor que aquest lloc?” i sense dubtar-ho va passar per el portal.
Ara el ambient hi havia canviat molt, feia fred i no es veia la llum del sol. En mirar cap amunt va veure com un tren li passava molt a prop, seguit de centenars de cotxes voladors i diversos vehicles que semblaven tindre l’habilitat de flotar en l’aire.
De seguida es va adonar de què estava en el futur, la seua casa va pensar, i va tomar camí fins a s’ha casa. Pel camí el ambient era relaxat i ningú va intentar menjar-se’l ni res d’això. En arribar-hi es va adonar de què alguna cosa estava passant, la seua porta estava precintada i per tot el edifici hi havia cartells pegats amb la seua cara i un “ES BUSCA: Acusat de furtar material del govern”.
Jeremy no sabia que fer en eixa situació, ja que no podia tornar a la seua oficina, ni tan sols podia parlar amb les autoritats, però de sobte s’en recordà de què el seu mòbil registrava totes les telefonades i de seguida va cridar al numero d’abans.
El va agafar la mateixa veu d’abans i li va dir:
-Ja has arribat a la teua casa, no?
-A la casa sí, però no al meu temps, i per la teua culpa ara estic acusat de furtar material al govern.
-Ja et vaig dir que havies de complir una sèrie de proves, no ten recordes?
-Em recorde molt be, tu sols dis-me que he de fer i jo el faré sense pegues.
-Bé, has d’anar a la Casa del Gos, quan arribes, veuràs una caixa amb un botó, pressiona el botó i espera les instruccions.
Jeremy va eixir corrent cap a on li havia dit aquella veu tan misteriosa que cada vegada li semblava més familiar. Després d’esquivar uns quants cotxes patrulla i de recórrer quasi mitja ciutat va arribar a la Casa del Gos.
Va trobar la caixa de seguida i sense pensar-lo dos voltes va pressionar el botó amb totes les seues forces, però l’únic que va aconseguir es que un raig de llum apareguera damunt de s’ha casa, cosa que no va entendre, ja que no podia entrar en ella.
De sobte li va aplegar un missatge al telèfon on li deien que fora a sa casa per terminar la seua missió.
Jeremy va actuar sense pensar i va anar a tota velocitat a sa casa. En arribar-hi, la porta estava oberta i ja podia entrar en ella. Va trobar tot tirat per terra, però al mig del saló hi havia una altra caixa igual a la anterior. Va pressionar el botó d’aquesta i de sobte es va desmaiar.
Va despertar en la cambra frigorífica de la cuina de les seues oficines i tres estar diversos minuts cridant i colpejant la porta va aconseguir eixir, va anar a la oficina del seu cap i li va demanar explicacions.
Aquest li va dir que jo solament era un programa informàtic que s’havia introduït en la màquina per tal de posar-li a prova i que havia passat les proves amb facilitat.
Després de què el seu cap li contés tot, Jeremy ho va comprendre molt ràpidament. Tot havia sigut una prova per a elegir el següent investigador cap, ja que aquest havia de ser una persona amb molta capacitat de resolució i amb molta iniciativa, qualitats que tu has demostrat tindre i per això, acabes de ser ascendit a investigador cap.
Però encara hi havia una incògnita sense resoldre, que era jo i perquè havia sigut elegit per a posar a prova a Jeremy.
Bé, m’anomenen BZ4P42 i sóc una intel•ligència artificial creada per a provar a la gent especial com tu Jeremy i eres el primer que aconsegueix completar totes les proves sense morir i en temps record, et felicite i espere que sigues molt feliç en el teu nou lloc.
---CONEXIÓ FINALITZADA---
