Tirant zombie. Per Fausto Zanchetta.

INTRODUCCIÓ

-Hi ha molta informació de la historia de Tirant que no va ser publicada per Joanot Martorell, però no obstant això , s’han trobat molts fragments amb històries paral•leles a la de Tirant, entre aquestes la de “La venjança de Tirant”, que és la història escrita a continuació:

___________________________________________________________________________

-Tirant s’estava morint,no anava a durar molt més, i algú havia de succeir al tron, aleshores va decidir nombrar al seu gran amic, Francesc, futur rei. Al mateix temps, Carmesina es lamentava ja que, el seu marit estava en les pijors condicions possibles i ella, sense ningú saber-ho, estava a punt de tindre un fill; el fill de Tirant.

-Feia ja tres dies des de que Tirant va morir, i Carmesina es trobava pijor encara i, per a empitjorar les coses, li arribaven les pitjors notícies possibles: ella i el seu recent nascut fill estaven en perill. No sabia ni qui l’amenaçava ni per què, però el pitjor que podia passar ara era que algú dels dos morís. Tan sol unes hores després, Carmesina li donà el seu fill a una de les seues criades i, que després el comunicaria a Francesc, el nou governador. Quan Francesc s’enterà, va entrar en un estat de pànic i frustració. No podia consentir que un xiquet, (desprès de tot el que havia fet)li traguese la herència del tron, llavors, va decidir matar a Carmesina i a el seu fill.

- Aqueixa nit, Francesc va decidir actuar,i matar a Carmesina en el cementeri, ja que ella, tan desolada i trist anava tots els dies i a totes hores, a visitar la tomba del seu amant difunt. Ja era de nit, i Carmesina es trovaba recolçada sobre la tomba de Tirant, quan, de sobte si l’aparegué una sombra i va rebre una ganivetada d’aquesta en l’estomac. Dolorida, es retorçava sobre la tomba de Tirant, lamentant-se i queixant-se, i morí nombrant el nom de Tirant, mentre que la seua sang es filtrava i fluia per la terra cap a l’interior, arribant fins al cos de Tirant. A Tirant, això li provocà tant dolor, que la seua furia va aconseguir despertar-li junt amb el seu exèrcit, lligades les animes d’aquests a la de Tirant. Al dia següent, pel matí l’ordre del Imperi Grec i Francesc Giollquoni es reunien per a discutir i vore si Francesc contava amb el suport de la noblesa. La reunió es realitzava en L’Esglèsia de Santa Elissia, situada als afores de la ciutat. Era un dia molt fosc, fred i amb abundant boira. A Tirant i el seu exèrcit zombie li costà arribar a l’esglèsia moltes hores a causa de la seua lentitud com a morts vivents, però, igualment, arribaren amb temps suficient per a assassinar a Francesc i companyia. Ja es feia de vesprada i , com un típic dia d’hivern, ja n’era de nit. La reunió acabava de concluir, i Tirant, acompanyat del seu exèrcit, entrà dins de l’esglèsia. Ja era molt tard per a quan Francesc i els nobles s’adonaren del que passava. Els zombies avançaven a poc a poc, deixant al seu camí els cossos quasi irreconeixibles nobles. Finalment, Tirant arribà a Francesc, que ja havia sigut atacat per un altre zombie. Francesc plorava de por, mentre que Tirant agafava la seua espassa i la contemplava. L’acte no durà molt de temps, tan sol quedava Francesc que continuava plorant, i va ser el seu final quan, Tirant, li donà una estocada i li retorçà l’espassa en el cor, mentre pronunciava aquestes paraules: ”Confiava en tu, Francesc”. Cinc anys desprès, ja no s’escoltava el nom de Francesc, sinó el de Thiranet, fill de Tirant, coronat Cèsar de L’Imperi Grec .Respecte a Tirant no es pot diure res més, segurament retornà a la seua tomba, xicoteta i càlida, amb l’esperança de descansar eternament i de vore al seu fill prosperar.

FI