Pau era un xiquet que tenia quatre anys, i la seva il•lusió era pujar a allò més alt d’un gratacel.
Els seus pares tenien mota feina i no podien portar-lo a veure--lo.
Pau pensava que quan fora major aniria a veure el gratacel amb qualsevol del seus amics.
Van passar catorze anys, i un bo dia, Pau li va dir als seus pares que anava amb el seu amic Robert a veure el gratacel, que des de menut volia pujar.
Quan pujaren a l’ascensor, un home els va contar una història increïble.
Els va dir que quaranta anys abans, va aparéixer una bossa amb una bomba activada en el més alt del gratacel.
El més impactant va ser que en eixe moment, el gratacel estava ple de gent i quan va arribar la policia, va haver de desallotjar a tota la gent per a poder desconnectar la bomba.
Afortunadament, arribaren a temps, abans de què esclatara. Quan els policies baixaren, estava tota la gent aplaudint a la porta del gratacel.
Després de sentir la història, Pau i Robert van decidir no pujar dalt, perquè tenien por de què els passara el mateix.
Des- d’eixe moment, a Pau no li agraden els gratacels.
No hay comentarios:
Publicar un comentario