Tirant acabava d'arribar a Constantinoble i no sabia molt bé què fer. Pràcticament li havien arrossegat fins a arribar ací. Un parell de setmanes arrere uns enviats del rei van arribar a sa casa i li van dir que l'Imperi li necessitava per a lluitar contra els turcs. Ell no sabia res sobre la lluita, i tampoc es trobava en l'estat físic adequat per a lluitar, però va pensar que pel seu rei, faria el que fóra. Aleshores, sense saber molt bé el que ocorria al seu voltant, va accedir.
L'ambient de Constantinoble era molt diferent al de la seua llar; es respirava tristesa en l'aire. Tots anaven de negre, i caminaven pels carrers com si algú els haguera robat l'ànima. A Tirant no li va costar massa deduir que una persona rellevant havia mort.
Li va preguntar al guàrdia que caminava al seu costat això en el que ell estava pensant; quin seria el nom de la persona que havia mort. Era el fill de l'emperador. Això li va fer pensar. Potser l'emperador li havia portat fins ací per a substituir el seu fill en el camp de batalla. En el moment en què es va fer eixa pregunta a si mateix, li va vindre a la seua memòria el que els enviats del rei li van dir.
- Tirant, li comuniquem per part del rei que l'emperador de Constantinoble precisa de la seua ajuda per a defendre al seu poble. L'emperador no es troba en condicions de capitanejar la tropa, i no té a ningú més de confiança per a fer-ho per ell. Per això, li demana amb gran respecte que s'unisca a la seua tropa i que, si ho desitja, que la dirigisca cap a la victòria.
No era un missatge molt llarg, i tampoc comunicava tantes coses, però al recordar-se d'ell es va donar compte de en el que s'havia ficat, i desitjava no haver vingut en absolut. Però això va canviar quan va arribar al palau de l'emperador, després d'una calorosa benvinguda. Va ser presentat a l'emperadriu i a la princesa Carmesina, i en eixe mateix moment, es va enamorar ella.
Si que va arribar a dir-li que la volia, però després d'uns dies, Tirant va haver d'anar-se'n. Suposadament, era la seua obligació lluitar. Estava més confús del normal perquè en tan sols unes poques setmanes, la seua vida havia donat una bolcada enorme; estava lluny de casa, a punt d’enfrontar-se a un grup enorme de persones amb coneixements sobre batalles, mentre que ell no sabia res, i havia trobat a l'amor de la seua vida. No va tindre un altre remei, i es va acomiadar de Carmesina.
Carmesina va romandre al palau, esperant, mentre que Tirant intentava amb totes les seues forces sobreviure. Efectivament, va sobreviure, però no a base de lluitar contra l'enemic, sinó acovardint-se i amagant-se d'ell. No obstant això, la resta dels integrants de la tropa, no es van donar compte que ell mai estava en el camp de batalla i li van atribuir les victòries a ell.
En eixe moment va començar a plantejar-se per què tots l'adoraven i aclamaven tant. Per què tenia tanta fama sense a penes haver aconseguit res en la vida. Va decidir disfrutar d'això i emportar-se tot el mèrit. Suposadament, es va enfrontar als turcs i als egipcis, i va anar guanyant cada vegada més fama, fóra bona o roïna.
Quan va tornar al palau de l'emperador, estava ferit, perquè va caure mentres s'escapava a un lloc segur, encara que si volia mantindre eixa fama inexplicable, havia de mentir i dir que era per una altra cosa. Se va anar guanyant el cor de Carmesina i va estar a punt de demanar-li que es casara. Va estar a punt perquè un improvís se li va posar davant.
Va aparéixer el vertader Tirant, el que s'havia guanyat tan bona fama, el que havia lluitat tantes vegades i ho sabia tot sobre la lluita, el que tenia tan bon carisma. Òbviament, ni l'emperador ni Carmesina van saber el que fer. L'emperador es va sentir decebut, però més que res, enfadat. I la princesa no sabia si confiar en ell o tirar-li de la seua vida, perquè al cap i a la fi, s'havia enamorat d'ell per ser ell mateix, i no una altra persona. O almenys ella pensava això. Carmesina no se'l va pensar dos vegades i va anar a parlar amb Tirant. Li volia dir que no passava res i que li volia igual encara que ell no fóra el mateix Tirant que ella pensava que era.
Se'l podria haver dit si haguera entrat en la seua habitació i si ho haguera trobat allí, però Tirant, acovardit, ja se n'havia anat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario