Dietari

Dijous 24 de maig de 1997

Estimat dietari:
Hui ha sigut un dia molt graciós, millor dit, un dia molt graciós per a tots menys per a mi, ara t'ho conte, estimat dietari.
Com saps aquests dies mon pare, ma mare i jo hem anat a un apartament que ens han prestat, és preciós. Té dues plantes i fora hi ha una piscina comunitària.
Ma mare i jo hem anat per a veure si estava lliure, sense massa gent i així estava, tan sols estaven uns senyors anglesos llegint un diari. Axí que hem decidit que era l'hora perfecta per a banyar-me, però l'únic problema és que encara no he aprés a nadar.
Ma mare m'ha acompanyat fins a la piscina i m'ha dit:
-Elena aquesta és la zona on menys cobrix.
Jo vaig anar decidida cap a la piscina i quan em vaig soltar de l'escala em vaig començar a afonar en l'aigua perquè com he dit anteriorment i el recalque no he aprés a nadar.
Ma mare es va introduir en l'aigua amb les sabates d'esport i un pantaló, tots els espectador es van quedar adonanats, però ningú es va apropar a ajudar a ma mare, Així que aquesta em va extraure de l'aigua agarrant-me dels cabells.
Quan vam arribar a l'apartament li vam contar tota la història a mon pare i va començar a riure, a mi no em fa cap gràcia, sobretot perquè per a eixugar-me he tingut que posar-me en jardí amb un moltes abelles.