TIRANT LO BLANC
Valerós i intel•ligent era el cavaller,
Sa destresa utilitzava per a fer el bé.
Carmesina era sa amada, plena d’amor i de gràcia,
Diafebus un germà, ple de valor i amistat.
Un bon dia ajuda li demanaren,
Perquè l’imperi Grec estaven conquistant.
Tirant va acudir, amb humilitat i bon fer.
Al arribar una batalla li esperava,
Ja que els moros, de lluitar no paraven.
L’exèrcit va aplegar,
Van guanyar.
Al tornar, plens de fama i de glòria,
Tirant la rebutjava amb humilitat i esplendor.
Tots ho deien:” Tirant, que bon senyor”,
Però ells els responia:” No tant, com el vostre Emperador”.
Una carta va aplegar, del “Rei de les piràmides”,
Buscant baralla anava,
bona tunda li esperava.
Al acabar aquesta, s’embarcaren als vaixells,
Per derrotar aquells, que anaven encontra d’ells.
Després d’una treva merescuda,
Als vaixells tornaren a pujar.
Però d’una bona tempestat, perduts van acabar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario