València, ciutat de misteri. Manuel.

Tot va començar una freda nit d´hivern, en un carreró del Barri del Carme molt tètric. Un xiquet anomenat Cristian va passar per allí sobre les dotze i mitja. Al principi tot pareixia tranquil, però a cada pas que donava el carreró s´anava fent cada vegada més llarg, fins a un punt en el que es va fer infinit.

Cristian va notar un calfred que li va recòrrer tota l´esquena, això li va produir por, molta por. Aquesta por es va veure intensificada quan a l´uníson es van escoltar dos veus cada vegada més pròximes a Cristian. Les dos veus estaven ja molt prop d´ell. Atemorit va córrer el més ràpid que li permeteren les seues cames, però aquelles veus pareixien no allunyar-se. La por que tenia Cristian no podia ser major, o això va pensar ell. Tan sols a uns pocs metres d´ell es va obrir una espècie de portal que pareixia descendre als inferns, quan es va percatar de què havia un forat a terra ja era molt tard i va caure dins. Al caure al fons d´eixe gran portal, li va semblar observar una gran figura, no sabia si era humana, però ho pareixia. Una gran curiositat el va invair totalment i va sentir el desig de descobrir què era aquella gran figura, tenia por, però necessitava descobrir-ho, així que va decidir anar cap a ell. Quan estava molt prop d´ell, tan sols a uns metres, aquella figura es va moure, Cristian es va fer cap arrere però alguna cosa se´l va impedir, als pocs segons va començar a elevar-se fins que va a estar cara a cara amb aquell ser misteriós.

Aquell ser va resultar ser Hades, la deitat grega dels inferns. Cristian estava confós, ell era un gran aficionat a totes les mitologies clàssiques, no es creia el que estava observant, Hades va començar a parlar-li d´una història un poc extranya amb un to de veu molt greu i amenazant, però Cristian ja no tenia tanta por, i estava molt interesat per allò que aquell Déu li estava contant a un míser mortal. La xarla, quan ja portava una hora de duració i ja pareixia que anava a terminar, es va veure interrumpida per un so molt molest i continu, que no parava de sonar.

Passat un temps es va percatar de què aquell so era el despertador de sa casa, va parpellejar i en obrir els ulls es va trobar en la seua habitació, però ell estava segur de què no havia sigut un son, tot allò havia sigut molt real. Després de passar uns quants dies amb la seua rutina de sempre, va decidir anar-se´n per un altre camí per a tornar a casa, va girar un cantó i es va quedar perplexe en veure el carreró del seu son i es va encaminar cap a d´ell per a investigar-lo, però no va passar res d´extrany no es va fer infinit ni res per l´estil, Cristian es va decepcionar molt, però ell sabia que havia sigut real, i que havia viscut tot allò, sempre va recordar aquell tètric i màgic son…