El magatzem de les històries.

Açò era un lloc màgic cridat el magatzem de les històries. Com dicta el seu nom, en este lloc es guardaven registrades per escrit totes les històries del món: llegendes, contes, novel·les i fins i tot contes extraterrestres. En este magatzem treballava Tobies, un xicotet ser blau amb barba i pèl blanc. Ell era un dels molts encarregats de plasmar les històries per escrit.

Va haver-hi un dia en què, de sobte, la producció d'històries va parar.
-Què passa? -va preguntar u.
-Per què s'ha parat la maquinària? -va preguntar un altre.

Llavors va aparéixer el Gran Escrivà, el cap d'eixe lloc, que va dir:

-Calma, xics! Què ocorre?
-La producció d'històries s'ha parat -va dir u.

El Gran Escrivà va quedar en silenci.

-Cal esbrinar què ha passat -va dir-. Algú ha de baixar a la Terra i comprovar per què ha frenat la producció. Algun voluntari?

Llavors es van sentir un muntó de xiuxiuejos.

-A la Terra? Jo no vull anar a la Terra?
-Diuen que és un lloc horrible, ple de monstres i guerres.
-Sí, i el pitjor és que viuen uns horribles sers amb pell rosa i cinc dits en les mans i els peus. Destrossen i contaminen tot el que ix al seu pas.

Entre este revoltim de veus, Tobies va fer un pas al front i va dir:

-Jo baixaré a la Terra.

Llavors el silenci es va apoderar del magatzem.

-Tu, Tobies?
-Però si mai has eixit de la fàbrica!
-No duraries ni cinc segons en la Terra.

El Gran Escrivà va dir, somrient:

-Molt bé... Tobies anirà a la Terra. Prepareu el vehicle interdimensional, partirà ara mateix.

A les sis de la vesprada, Tobies estava preparat per a partir.

-Abans que res -va advertir el Gran Escrivà - tin moltíssima cura. És un món desconegut per a nosaltres. Molts han anat i mai han tornat. Mantín la teua nau amagada.

Llavors, la nau de Tobies va partir; i quan va arribar... va impactar directament en un poal de fem. Tobies, mig inconscient, va eixir del poal i va posar la seua nau en "mode de butxaca": açò va fer que la nau es tornara de la grandària d'una goma d'esborrar. I se la va ficar en la butxaca.

-Bé, perquè a explorar -es va dir.

Tobies va passejar pels carrers de la ciutat on havia aterrat. Quelcom li va sorprendre. Absolutament ningú es fixava en ell. Era una criatura baixeta i blau i ni tan sols li tiraven una ullada. Tots estaven parlant per un estrany aparell, un mòbil. O caminant amb la vista al front.

-Vaja -va dir Tobies-. Si la gent està tan ocupada que ni em dirigixen la mirada com tindran temps d'inventar històries?

Caminant, caminant, va trobar un parc amb xiquets.

-Bé! -va dir Tobies- Els xiquets tenen imaginació. Potser estan inventats centenars d'històries ara mateix.

Llavors, pujat a un arbre, va escoltar les conversacions.

-De què parlen? -es va dir Tobies- Tuenti, mòbil, Messenger? Què és això? No pareix que estiguen parlant d'històries, ni de bon tros.

Llavors va veure un home barbut i canós. Dirigint-se a ell, li va preguntar:

-Disculpe, cavaller: per què la gent no fa tantes històries com abans?

L'home va respondre:

-Perquè la gent ja no té creativitat ni imaginació. Ara només es fixa en els seus assumptes i en les modes. Mira'm a mi. Ací on em veus, jo era un escriptor de contes fantàstics. Prou bo, per cert. Però ningú comprava els meus llibres.

Tobies, després de sentir això, va posar la seua nau en "mode normal", es va pujar a ella i va tornar al magatzem d'històries infinitament tristes.

I conte contat, esta història només s'haurà acabat si nosaltres volem.