Molly

Hola, primerament em vaig a presentar, em cride Molly i tinc catorze anys i visc en un poble al Sud-oest d'Anglaterra. Tinc tres germans, dos xics i una xica, els tres són més majors que jo. No tinc molts amics però són els millors del món.

Demà és el primer dia de després de les vacances de Nadal i estic nerviosa perquè no sé com serà el meu dia.

Quan vaig arribar el primer dia a classe i em vaig asseure en la meua cadira, tenia al costat un xic nou, la veritat és que estava sorpresa perquè no és normal que vinga gent nova a l'institut i era menys normal el trobar gent així d'impressionant. Perquè era el xic més bell que mai havia vist, vaig intentar durant tota l'hora no mirar-li massa però va ser un esforç en vano ja que diverses vegades em vaig trobar amb els seus ulls color mel. Quan va terminar la classe vaig anar al menjador, ja estava asseguda en la meua taula amb les meues amigues quan el vaig vore. Ell anava amb dos xiques i un xic que s'assemblaven molt a ell, per la qual cosa vaig suposar que eren germans. Ell em va mirar i em va somriure, jo em vaig quedar paralitzada i només vaig saber alçar la mà en resposta de salutació. Durant l'esmorzar vaig estar tota l'estona mirant-lo i cada vegada em meravellava més la seua bellesa i la dels seus germans ja que estava. Van passar tres dies fins que vaig tornar a tindre la classe amb ell. Quan vaig arribar a la classe, em vaig assentar i de sobte no podia creure-ho m'havia parlat. Em va preguntar el meu nom i li vaig dir que em cridava Molly i em va dir que ell es cridava Alex. Vam estar durant tota la classe parlant sobre el perquè havia vingut ací, sobre els seus germans i ell em va preguntar sobre les coses que m'agradaven i sobre les meues amigues. A l'acabar la classe em va acompanyar fins al pàrquing i es va acomiadar de mi. Cada vegada que parlava amb ell m'agradava més i m'encantava passar temps amb ell perquè em feia sentir realment bé, però al mateix temps em feia estar trist perquè mai podria tindre quelcom amb algú tan bell. Un dia estava en la cua del menjador quan el vaig veure assegut en una taula només i em mirava fixament. Quan les nostres mirades es van trobar em va dir que fóra amb ell. Jo nerviosa sense saber que fer, m'acoste i em vaig assentar , em va començar a parlar sobre els seus sentiments i em va dir que volia estar amb mi , jo creia que tot era un son perquè era massa perfecte com per a ser real.

Conforme passaven els mesos, ell i jo estàvem més i més units i tot era tan perfecte al seu costat... El millor de tot era que també erem els millors amics i sempre ens teníem l'un a l'altre. Va continuar passant el temps, va començar a estar molt rar amb mi, ja quasi no hi havia res d'eixe amor pel qual tant ell com jo vivíem feliços i vaig començar a preocupar-me fins que va arribar un dia en què em va dir que estava aclaparat i que volia que acabàrem i que necessitava temps , ja sabeu , eixa típica frase que tot el món escolta en les pel•lícules però que mai s'espera escoltar en la vida real. Senzillament em vaig a limitar a dir-li que si era el que volia que li fora bé i que esperava que algun dia tornara junt amb mi.

Van passar els mesos i no vaig obtindre resposta, va ser la pitjor època de la meua vida, l'única cosa que feia era plorar i lamentar-me per haver-li deixat escapar d'eixa manera, el dia del nostre aniversari, quan se suposava que si seguírem junts, faríem un any, em van cridar dient que havia tingut un accident de cotxe i que havia mort ell amb dos amics més.

Em vaig tirar en el llit i em vaig posar a plorar fins que em vaig quedar dormida, quan em vaig despertar em vaig posar a pensar i vaig ser conscient de què res del que havia ocorregut en els mesos anteriors era real i que seguia al seu costat per sempre. I jo realment no sé si duraré amb ell tota la meua vida, però sempre m'han dit que els amors de veritat són els que desperten l'ànima i ell em desperta la meua i pense aprofitar tot el temps que em queda junt amb ell.

Quan ja teníem 50 anys, ¿voleu saber que va ocórrer? Que em seguia despertant l'ànima i teníem quatre meravellosos fills, als que volíem amb bogeria.

Signat,

Molly.