El camí de la vida,
tan perdut com el camí dels boscos estèrils
que una vegada donaren vida al nostre astre.
Aquell camí,
tan llarg però a la vegada tan breu
que no te n’adones quan comença i quan termina.
En alguns camins hi ha obstacles, altres són llisos com la seda egípcia.
El camí, per alguns tan tediós, per altres tan fugaç .
Alguns arriben cansats al límit,
altres no perceben que s’ha acabat,
i altres, en canvi, desitgen arribar fins a la fi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario